La recepta perfecta per angoixar-me i no escriure i què he decidit fer (per ara)

Abans d’escriure, m’agrada llegir

Llegeixo abans d’escriure i llegeixo abans de fer qualsevol cosa.

Sóc el tipus de persona que, abans de començar qualsevol cosa nova, es llegeix un (o una dotzena de) llibre(s) sobre el tema i un centenar d’articles relacionats.

Imagina’t, abans de començar a entrenar per córrer la meva primera marató (encara que sembli mentida, sí, n’he corregut dues!), em vaig llegir almenys tres llibres sobre com córrer i un parell sobre alimentació per a maratonians. Això, abans de comprar-me les bambes adequades!

Així que no et sorprendrà que et digui que estic llegint força sobre com publicar

No només sobre com publicar un llibre, sinó també sobre

  • com mantenir una web “d’autora” (sigui el que sigui això  exactament),
  • com escriure posts que tinguin tràfic,
  • què és això del tràfic i com s’aconsegueix tenir-ne més,
  • com fer SEO (que no tinc massa clar què és),
  • com escriure text Alt per a les fotos (jo em pensava que això era una tecla de l’ordinador),
  • com titular de forma adequada (titular mai ha estat el meu punt fort),
  • com promocionar-te a les xarxes socials,
  • com fer servir hashtags,
  • com centrar-te només en el teu públic objectiu,
  • com crear una base de fans,
  • com escriure coses que aportin valor,
  • com “socialitzar” amb d’altres escriptores online…

I ja he perdut el compte de quantes coses més!

Però, si llegeixo massa, acabo angoixant-me

Començo a pensar massa sobre què puc escriure, sobre si el que escric és el que hauria d’escriure, si estic fent bé les coses… i acabo en una espiral descendent que em porta a preguntar-me:

què hi faig jo aquí, de totes maneres?

I, quan m’angoixo, no escric

Aquesta és una de les primeres senyals de què estic angoixada i pensant massa: paro d’escriure.

Les idees que feia dos dies em semblaven l’hòstia i que omplen quatre pàgines del meu diari comencen a semblar-me tontes. Me les penso i repenso i repenso tant, que arriba un moment en què perden el seu sentit.

Com quan era petita i repetia la paraula “monja” fins a l’extenuació i acabava apareixent la paraula “jamón” i arribava un punt en què ja no sabia ni què deia.

Què hi puc fer, doncs?

T’imagino dient-me:

“Doncs escriu més i no hi donis tantes voltes!”

I tens tota la raó.

Però, com es fa això de deixar de donar-hi voltes? Encara no he trobat la manera definitiva.

De moment, en aquest blog, crec que faré el següent:

Escriuré el que em doni la gana, com em doni la gana

Si vols que et sigui sincera, és la manera en què sempre he escrit els meus blogs (algun dia et parlaré de tots els que he escrit :P).

Potser no he tingut milers de seguidors, ni milers de comentaris, ni he rebut un euro pel fet d’escriure…

Però és la manera en què a mi m’agrada escriure. Tot i que no tingui massa clar si és allò que (aquest ens abstracte que anomenen) “les lectores” volen llegir.

I tu, sobre què vols que escrigui?

Deixa’m una nota als comentaris!

© Neven Krcmarek

¡No te pierdas ningún post!
¡Ahora es tu turno! ¡Ayúdame a compartir!
0

2 Comments

  • Sara Villach Reply

    Hola Eli,
    A mí me pasa exactamente lo mismo. Antes de hacer algo busco información, leo artículos, libros, post, busco audios, vídeos tutoriales… Tardo muchísimo en empezar lo que quiero hacer por lo que te entiendo perfectamente. Tienes razón en que no hay que darle tantas vueltas a las cosas. A ver si me lo aplico. Un abrazo desde Castelldefels

    • Beth Gea Reply

      Gracias por el comentario, Sara!

      Pues sí, investigar y documentarse está bien. ¡Y ponerse en marcha necesario! Porque lo que me pasa sino es que lo materializo todo en mi cabeza, me quedo satisfecha… y luego no lo hago realidad.

      ¡Un beso!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *