diaris i llibretes lligades

No serveixo per a això que anomenen “autopromoció”

O “posicionar-te”. O “màrqueting”. En definitiva, autobombo.

Tinc la sensació que m’estic venent. Em torno súper conscient de mi mateixa i em sento una falsa.

Una cosa és escriure sobre allò que em passa pel cap, o el que faig, o el que sento. Una altra cosa és escriure amb l’objectiu en ment de projectar una imatge “professional”.

Tot el que escric aquí és sincer… i, malgrat tot, moltes vegades em sento insincera.

O no sé si aquesta seria exactament la paraula.

El que diuen tots els articles que llegeixo (i que són part de la culpa de què em senti paralitzada) és que has d’aportar valor, que has d’oferir coses útils als lectors…

I jo no serveixo per oferir coses útils.

L’única cosa que em surt fer és compartir(-me) tal com raja

Com puc compartir material per “promocionar” el llibre quan es tracta d’un diari?

Mm… Potser, (només potser) no ho estic fent del tot malament…

Al cap i a la fi, el que vull publicar és un diari. I quina millor manera de què “les meves lectores” [sic] es facin una idea de qui sóc que escriure aquí tal i com escric “allà”, en els meus diaris varis?

Fa poc, vaig confessar a una que no m’hauria imaginat mai que la part fàcil era escriure el llibre… la part difícil és tot el que s’ha de fer perquè vegi la llum del dia.

I tu, què fas quan fas una cosa per a la qual creus que “no serveixes”?

Foto de Simson Petrol

No et perdis ni un post!
Ara és el teu torn! Ajuda'm a compartir!
0

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *