Xapa amb el text xapa acreditativa escriptora de debò sobre un fons de llibres

Aquí tens la resposta: ningú

No hi ha ningú que pugui venir a dir-te si ets o no escriptora. Només tu pots fer-ho.

Fa temps, en llegir el llibre On Writing de l’Stephen king, em va marcar aquesta frase:

Do you need someone to make you a paper badge with the word WRITER on it before you can believe you are one? God, I hope not.

Pot semblar-te una tonteria, però aquesta frase em va fer reflexionar i, per primera vegada a la meva vida, vaig ser capaç d’escriure en un mail (a una professora d’escriptura que vaig tenir) que era una escriptora.

Decidir anomenar-me “escriptora” ha estat un gran pas

No sé si a tu també et passa, però sembla que dir que sóc escriptora sona una mica cregut. Com que em penso que sóc millor que A o B per dir-ho. La Síndrome de la Impostora atacant amb totes les seves forces.

Per això, no vaig poder-me estar de compartir aquest tuit ahir:

Ets escriptor si no ha calgut que ningú t’animés mai a escriure. No cal que publiquis, ni que t’hi guanyis la vida, ni que escriguis cada dia: ets escriptor si no entens la gent que no escriu.

 

Perquè escriure diaris no és escriure, oi?

Ja he comentat diverses vegades que, des que tinc vuit anys, escric diaris. Però, clar, escriure diaris no és escriure de debò, oi? Tothom escriu diaris!

Doncs mira, sí i no

Escriure diaris sí que és escriure de debò i ni tothom escriu diaris ni és tan fàcil de fer com potser a mi m’ho sembla.

Des que sóc petita que sento fascinació per llegir els diaris d’altres persones. M’encanta endinsar-me en el món que habiten, tan en el món físic com en el seu món interior. I en cap moment he pensat que aquestes persones no estiguessin escrivint de debò ni que el que diguessin no fos interessant.

Per què, aleshores, si ho faig jo deixa de ser escriure “de debò”?

Potser perquè crec que el que jo tinc a dir no interessa a ningú. O que la meva vida no és interessant i qui voldria llegir-ho?

M’he barallat moltíssim amb mi mateixa a causa d’això. El tema de la creativitat, de què vol dir ser escriptora, i de quines són les diferències entre escriptora i autora són temes recurrents en la meva vida. Fa dos anys vaig començar una sèrie d’entrevistes en què parlava sobre creativitat amb persones altament creatives, des d’escriptores, guionistes, dibuixants i periodistes (Pots escoltar la que vaig fer a la dibuixant Laura Agustí aquí)

 

Escriu el que et surti del cony

Literalment.

De fet, el llibre de què et vaig parlar fa temps (i del que pots llegir un fragment aquí) i que actualment està en procés de correcció és un diari. Un diari escrit sota la tècnica que l’Erika Irusta va fer servir en el seu llibre Diario de un cuerpo: la conyescriptura. Un diari escrit des del cos. Des del cony, com diria l’Erika.

I per què m’he decidit a publicar-lo? Doncs perquè considero que allò que és personal és polític. Perquè les experiències, pors i desitjos que tenim són universals i perquè potser algú, en llegir-me, pot veure’s emmirallada i li pot fer venir ganes de dir-se ella també.

 

I, així, començar una revolució escriptora

Perquè només tu pots donar-te permís per anomenar-te escriptora.

 

I tu, a què esperes per considerar-te … (escriptora, pintora, dibuixant…)?

M’encantarà llegir els teus comentaris!

¡Ahora es tu turno! ¡Ayúdame a compartir!
0

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *