Et proposo un petit joc de visualització

Primer, pensa en un moment en què t’hagis sentit molt estressada. Intenta reviure la situació el més vívidament possible. Escolta què escoltaves en aquell moment, què veies, que senties… Ara, mou l’atenció al teu cos. Com està el teu cos ara mateix mentre recordes aquest moment?

A continuació, pensa en un moment en què t’hagis sentit completament relaxada i feliç. Fes el mateix que abans, i intenta reviure aquest moment el més vívidament: què escoltes? Què sents? Què veus? Pots tocar alguna cosa? Sents algun sabor? Mou l’atenció al teu cos. Com està el teu cos ara mateix?

Ja pots obrir els ulls.

Quina de les dues sensacions t’ha fet sentir millor?

Normalment, els éssers humans, quan recordem o evoquem qualsevol moment o situació, no podem evitar que el cos torni la revisqui, amb tots els canvis físics que això comporta. Per exemple, quan jo recordo alguna situació tensa o estressant, noto com tot el meu cos està en tensió, la meva respiració s’accelera, parlo més ràpid i no puc pensar amb claredat. La part positiva és que això funciona igual quan recordem algun moment en què ens hem sentit completament relaxats i en pau.

El cervell no distingeix entre realitat i imaginació

Aquesta informació, que apareix en l’estudi “Emotional Memory Management”, del psicòleg americà Joseph M. Carver, et pot ser molt útil la propera vegada que et trobis en una situació estressant, o et sentis espantada, o bloquejada.

Pots escollir com vols sentir-te

Vols seguir sentint-te espantada i bloquejada, o vols sentir-te segura i amb opcions? Jo, personalment, prefereixo sentir-me segura i amb opcions.

Clar, però com puc sentir-me així enmig d’una situació estressant? Jugant al joc que t’he proposat al principi del post: transporta’t a tu mateixa a una situació en què t’hagis sentit com vols sentir-te ara.

Què passa, si no tinc cap memòria que em faci sentir bé?
Que, en lloc de recordar, hauré d’imaginar el més vívidament possible com és que em vull sentir.