Imagina’t la situació…
He tingut un dia de bojos i, per fi, me’n vaig a dormir. M’estiro al llit. I, en el moment en què tanco els ulls….
començo a pensar en tot allò que vull fer,
o que hauria de fer,
allò que m’he oblidat
o, encara millor!
començo a tenir converses imaginàries amb persones amb qui vull parlar
o recreo converses que he tingut però en què tinc respostes més intel·ligents
Tot això no és més que exemples de desordre mental
Com jo ho veig, és com si agafés tot el que tinc als calaixos i a l’armari, hi donés la volta i ho deixés escampat per terra. Però, a diferència de la roba, els meus pensaments estan al meu cap i és més complicat de veure-ho tot.
El desordre no és només de coses físiques
Hi ha una descripció que m’agrada molt que diu que el desordre no són només les coses que hi ha escampades pel terra, sinó qualsevol cosa que s’interposa entre tu i la vida que vols viure.
En el cas que et parlo avui, de viure una vida en què pots anar a dormir a la nit i, realment, dormir!
Què faig, amb tot aquest desordre mental?
Un exercici que m’agrada molt és el de tenir un “diari brossa”.
Aquest exercici me’l va explicar una psicòloga fa uns anys, i és ben senzill.
- abans d’anar a dormir, agafa una llibreta i un boli
- posar 10 minuts al temporitzador del mòbil o de la cuina
- prem el botó “començar”
- dóna’t aquests 10 minuts per escriure tot allò que et passi pel cap
No cal que sigui una narrativa coherent. En el meu cas, el que feia eren llistes de “coses que he de fer”, “coses que vull fer”, “persones amb qui he de parlar”… - quan soni l’alarma, tanca la llibreta
- vés a dormir
Compromet-te!
Encara que tinguis més coses al cap, respecta el compromís que t’has fet que, el que queda, ja ho escriuràs demà.
Un altre compromís que pots fer-te és que no cal que, quan et llevis al matí, miris la llibreta i la facis servir com una “llista de coses per fer”.
Aquesta no és la seva funció.
La funció és la de ser un lloc de reciclatge, en què deixar anar tot el que et passa pel cap per tal de fer espai per a dormir.
Em repeteixo!
De fet, una cosa curiosa que em va passar quan vaig decidir mirar què havia escrit, era que, escrivia la mateixa cosa cada dia, i potser més d’una vegada en el mateix dia.
No cal que facis res al respecte, si no vols, més que sentir curiositat pel fet que aquesta cosa en particular estigui tan present.
Fins que arriba un moment que no és necessari
Una altra cosa curiosa que vaig experimentar al cap d’un temps de fer aquest exercici és que hi havia dies en què no necessitava 10 minuts, i em donava permís per acabar quan ja no tingués més coses per escriure.
I, de fet, després d’unes setmanes de començar a fer-ho, ja no sentia la necessitat d’escriure coses i, de forma natural, vaig deixar de fer-ho.
Ho puc fer quan vulgui
Actualment és un exercici a què recorro quan estic en un període molt estressant o quan he de fer moltes coses i no paro de donar-hi voltes quan vaig a dormir.
Hi ha vegades que amb un dia ja en tinc prou i hi ha vegades que necessito més d’un dia.
I ho puc deixar tot en un lloc i tancar-ho
És una tècnica que m’agrada perquè em permet posar tot allò que no necessito ara mateix en un espai que puc tancar i posar a part físicament, i me’n puc anar a dormir sabent que no he perdut ni se m’ha oblidat res del que he de fer. Ho tinc tot a la llibreta i ho puc tornar a consultar quan vulgui. Si és que vull tornar a consultar-ho.
Puc triar!
I tu, què fas quan tens els pensaments molt desordenats?
M’agradarà llegir-ho a les respostes!
