Deixa que comenci explicant-te una història…
El dia 1 de setembre es va despertar amb un cel gris, sense llum i plovent. El dia 2, igual. I, des del tercer dia d’aquesta imitació barata d’”Atrapat en el temps”, que jo estic de bajón, com si se m’haguessin acabat les bateries, tot el dia amb son tot i que dormo més de 8 hores, sense poder-me concentrar i sense ganes de res.
I no sóc l’única que se sent així
El que em va sorprendre és que tant companyes de feina com amigues que viuen en dos continents diferents també em van dir que s’estaven sentint d’una forma similar.
Això em va picar la curiositat i vaig començar a preguntar-me quina deu ser la causa d’aquest canvi d’estat d’ànim. I segons sembla, és degut al canvi d’estació de l’estiu a la tardor.
De fet, és la “depressió tardoral”
I bé, potser jo era l’única persona que no coneixia aquest terme, però ara ja ho he solucionat 🙂
A més a més, llegint sobre aquest tema m’he trobat amb un terme que no coneixia com a tal, tot i que coneixia per experiència: meteoropatia. Segons la Viquipèdia, la meteoropatia (paraula que sembla una paraulota) és “qualsevol patologia relacionada amb unes condicions meteorològiques concretes”.
No t’ha passat mai que si fa vent tens mal de cap o estàs de mal humor? O et fa mal una cicatriu o un ós que t’has trencat abans que plogui? Exacte, vas captant la idea.
No es tracta de cuentos xinos
Això de la meteoropatia no es tracta d’una idea nova ni New Age. Si féssim un viatge a l’Antiga Grècia del segle V a.C. amb el meu reculatemps (posar link al post), ja ens trobaríem a Hipòcrates, el pare de la medicina occidental, escrivint sobre com ens afecten aquestes relacions entre els canvis de clima i de temps i les seves conseqüències en les persones. Fins i tot hi ha unes branques de les Ciències Atmosfèriques que es dediquen a estudiar les relacions entre el temps, el clima i el comportament dels éssers humans i dels animals. Toma ya!
Tornant al tema de la “depressió tardoral”, tots els articles que he llegit recalquen dues coses:
-
és causada per la reducció d’hores de sol, i
-
és un trastorn exogen És a dir, que és causat per factors externs a nosaltres
Aha! Jo no he causat aquest bajón, per tant no és responsabilitat meva sinó del temps! Jo no sóc la rara! Bwahahaha!!
Vale, sí, potser la “responsabilitat” és del temps però, saber això ha fet que marxi el bajón? Nops!
I potser sí que tinc responsabilitat sobre com actuo davant les circumstàncies…
Jo no sóc doctora, ni nutricionista, ni psicòloga, aleshores no em sento còmode fent recomanacions i, molt menys, diagnosis. El que sí que sóc és coach i periodista, i el que sí que em sento còmode fent és regalant-te preguntes i convidant-te a ser curiosa amb allò que t’està passant.
Ja he comentat alguna vegada que m’agrada sentir que tinc poder i control sobre les coses (de fet, sóc una control–freak en rehabilitació). Per tant, les preguntes que m’estan servint ara mateix són aquelles que em permeten veure com estic ara i què puc fer jo per moure’m en la direcció que vull. I sense fer-me trampa, perquè no em serveix de res dir-me que el que necessito és que em toqui la loteria, perquè això és una cosa sobre la qual no tinc cap mena de control (i ja m’agradaria, ja…).
Algunes de les preguntes que m’estic fent aquests dies són:
Com estic?
Sentir-me així em fa sentir bé o malament?
Què puc fer ara mateix per sentir-me bé?
I tu, quines preguntes necessites fer-te?
M’agradarà llegir-les als comentaris!
