En dues setmanes s’acaba el 2015!

La veritat és que no m’ho puc creure!

Cada any, quan arriben aquestes dates, m’agrada fer un repàs de tot el que he fet/m’ha passat aquest any. I ha estat un any molt intens en tots els àmbits.

En l’àmbit professional, m’he certificat com a coach, he començat un curs en ProEFT Tapping, he començat una nova aventura radiofònica i una altra en una revista bilingüe anglès/japonès… i he començat aquest bloc!

En l’àmbit personal l’he acabat amb dues notícies tristes i sobtades, però que m’han fet valorar més (LINK perdó) la presència de les persones que m’estimo.

Ara arriba l’hora de deixar anar

L’exercici que et proposo avui la vaig trobar en un email de la byregina.com. 

Saps tots aquells propòsits d’Any Nou que et vas fer a començaments d’any? Quants d’ells has aconseguit? Quants no has aconseguit, i et fa vergonya dir-ho perquè ja ho havies dit a tothom, i et sents malament quan et pregunten: “i què, com va amb X”?

El que proposa la Regina amb els seus Des-propòsits (traducció lliure meva del terme UNesolutions) és que identifiquis quins són els propòsits que eren massa ambiciosos o poc realistes i que no has aconseguit, i et donis permís per deixar-los anar.

Deixar anar pes per començar el 2016 lleugera

Els japonesos tenen el costum de fer una gran neteja (oosoji) a casa els últims dies de l’any, per tal de fer lloc per a l’any nou que està per arribar.

El mateix passa amb els propòsits. És necessari deixar anar allò que no m’agrada o que em pesa, per tal d’entrar lleugera al nou any. Perquè, siguem sinceres, no mola acabar l’any amb la vergonya de saber que vaig dir que faria A, B i C i que al final no ho he fet. Al cap i a la fi, ningú m’ho va imposar, així que prefereixo acceptar que no ho he fet i a otra cosa mariposa!

Tres dels meus Des-propòsits són:

No tindré un scrapbook diari

Per Nadal em van regalar una agenda súper-xula (la de la foto de capçalera) que ja estava decorada en part amb fotografies, adhesius i washi tape… i vaig decidir que em llançaria a fer un scrapbook! Fins a finals del mes de juny la cosa va anar bé… però no t’enganyo si et dic que no l’he obert des de juliol. Veure l’agenda al prestatge i pensar: “hauria d’escriure…” és una sensació que m’ha acompanyat des d’aleshores i no em fa sentir bé. Així que he decidit que li he donat una oportunitat a l’scrapbooking, que m’encanta veure com altres persones ho fan, però que no és per a mi. Ha estat una bona experiència perquè ara sé no m’agrada fer-ho i no cal que em machaqui més.

No correré 2 cops per setmana

El 2012 vaig començar a córrer i, fins al juliol de 2014, vaig córrer una mitja marató, dues maratons i dues 10k. I des de juliol de 2014 potser he corregut… 5 vegades? Tot i que he decidit que ja no vull córrer més maratons, sí que m’havia proposat córrer dues vegades per setmana… cosa que evidentment no he fet. Cada vegada que algú em pregunta si encara corro i jo contesto “ara estic prenent-m’ho amb calma” sento un nus a l’estómac i una veueta que em diu “gandula!”. Això no mola, o sigui que vull deixar anar aquesta càrrega autoimposada: aquest any no he corregut, perquè he dedicat el meu temps a cuidar-me d’una altra forma.

No tindré el llibre acabat abans del 31 de desembre

Fa un parell de mesos em va venir la idea d’un llibre i, com em passa sempre, em vaig emocionar molt i vaig començar a buscar informació, a escriure, a planejar… durant dues setmanes. Em vaig fer el propòsit gens realista de què, a finals d’any, ja tindria una gran part escrita. La realitat? Tinc 5 pàgines de notes i dues d’idees. En 14 dies tinc la certesa de què no estarà escrit. I tot i que em fa sentir una mica com un fracàs perquè no ho he aconseguit escriure’l (de debò, un llibre sencer en 2 mesos?!), la idea del llibre m’agrada i m’engresca, i vull trobar la manera de crear-me un pla realista per tal d’escriure’l!

I ho accepto

El que he fet després de fer l’inventari del 2015 i decidir quins tres Des-propòsits vull deixar anar, he fet l’exercici d’Accepta el que és. M’he dit a mi mateixa que està bé que fes aquests propòsits, que tot i que no els he acomplert he après d’ells, i això també està bé, perquè he aconseguit moltes altres coses (i aquí he dit tot el que he aconseguit). I que ho deixo anar, estaré bé i que faig lloc per totes les coses noves que estan a punt de passar. 

I tu, quins tres Des-propòsits et fas?

M’agradarà llegir-ho als comentaris!