Abans d’escriure, m’agrada llegir
Llegeixo abans d’escriure i llegeixo abans de fer qualsevol cosa.
Sóc el tipus de persona que, abans de començar qualsevol cosa nova, es llegeix un (o una dotzena de) llibre(s) sobre el tema i un centenar d’articles relacionats.
Imagina’t, abans de començar a entrenar per córrer la meva primera marató (encara que sembli mentida, sí, n’he corregut dues!), em vaig llegir almenys tres llibres sobre com córrer i un parell sobre alimentació per a maratonians. Això, abans de comprar-me les bambes adequades!
Així que no et sorprendrà que et digui que estic llegint força sobre com publicar
No només sobre com publicar un llibre, sinó també sobre
- com mantenir una web “d’autora” (sigui el que sigui això exactament),
- com escriure posts que tinguin tràfic,
- què és això del tràfic i com s’aconsegueix tenir-ne més,
- com fer SEO (que no tinc massa clar què és),
- com escriure text Alt per a les fotos (jo em pensava que això era una tecla de l’ordinador),
- com titular de forma adequada (titular mai ha estat el meu punt fort),
- com promocionar-te a les xarxes socials,
- com fer servir hashtags,
- com centrar-te només en el teu públic objectiu,
- com crear una base de fans,
- com escriure coses que aportin valor,
- com “socialitzar” amb d’altres escriptores online…
I ja he perdut el compte de quantes coses més!
Però, si llegeixo massa, acabo angoixant-me
Començo a pensar massa sobre què puc escriure, sobre si el que escric és el que hauria d’escriure, si estic fent bé les coses… i acabo en una espiral descendent que em porta a preguntar-me:
què hi faig jo aquí, de totes maneres?
I, quan m’angoixo, no escric
Aquesta és una de les primeres senyals de què estic angoixada i pensant massa: paro d’escriure.
Les idees que feia dos dies em semblaven l’hòstia i que omplen quatre pàgines del meu diari comencen a semblar-me tontes. Me les penso i repenso i repenso tant, que arriba un moment en què perden el seu sentit.
Com quan era petita i repetia la paraula “monja” fins a l’extenuació i acabava apareixent la paraula “jamón” i arribava un punt en què ja no sabia ni què deia.
Què hi puc fer, doncs?
T’imagino dient-me:
“Doncs escriu més i no hi donis tantes voltes!”
I tens tota la raó.
Però, com es fa això de deixar de donar-hi voltes? Encara no he trobat la manera definitiva.
De moment, en aquest blog, crec que faré el següent:
Escriuré el que em doni la gana, com em doni la gana
Si vols que et sigui sincera, és la manera en què sempre he escrit els meus blogs (algun dia et parlaré de tots els que he escrit :P).
Potser no he tingut milers de seguidors, ni milers de comentaris, ni he rebut un euro pel fet d’escriure…
Però és la manera en què a mi m’agrada escriure. Tot i que no tingui massa clar si és allò que (aquest ens abstracte que anomenen) “les lectores” volen llegir.
I tu, sobre què vols que escrigui?
Deixa’m una nota als comentaris!
2 Comments